ha entrat un cop d'aire fresc
i fa ganes d'apinyar-se fort
ens passem els braços tots dos
l'un per l'esquena de l'altre
fins que l'abraçada ens abrasa
POESIA VISUAL ERÒTICA PER INVIDENTS, poesia, erotisme, poesia eròtica, sexe ...
ha entrat un cop d'aire fresc
i fa ganes d'apinyar-se fort
ens passem els braços tots dos
l'un per l'esquena de l'altre
fins que l'abraçada ens abrasa
després d'esprémer llavors
i ensementar-ne els aiguamolls
estassats en un llit de placidesa
hem comptat totes les vegades
i aquesta és la que fa una altra
desclou els ulls però no del tot
que tinc ganes que vegis
com m'amago pistes per tot el cos
i fer-te estar estona buscant
perquè en la cerca hi ha el tresor
a cada orgasme que compartim
penso que haig de desaparèixer
poc abans que no ho facis tu
no resistiria viure't en un marc
damunt el bufet del menjador
laberíntics jardins ben fullats
ens deparen llargs passadissos
per poder-nos infligir desfici
i enfrenar el moment esperat
de sentir-nos flors esclatant
a cada lletra escrita
te'n poso una mica
a cada espai un bocí
poema a poema
el meu jo s'explica
una au plana sobre mi en vol ras
com el de les llunyanes orenetes
que sembla que no volen tornar
aquesta espero que no se'n vagi
li he fet un llit lliure de paranys
ens passem per sota la roba
la polpa de les carícies
i a les parts més íntimes
hi arribem amb el bàlsam
del moll de les seves llavors
dins de l'urbs de l'erotisme
hi ha un vast parc d'atraccions
amb muntanyes russes gegants
llargs tobogans i una nòria
que ens encalla sempre a dalt
tanmateix la nit
engelosida de veure'ns
se'ns ha ficat al llit
i ara a les fosques
sols podem palpar-nos
per un porticó mal tancat
un fi raig de sol ens espia
i copula amb les ombres
reproduint tots els gestos
però li manquen gemecs
el corrent se me'n endur
cap al bagant imminent
que tes ulls adverteixen
al llindar d'un parpelleig
a l'ensems i amb presses
s'omple a dojo del teu plaer
el llac de les meves cabrioles
baixo a fons de bon primer
després pujo suau per la llera
i quan trec el cap em beses
a fi de quedar-me els bons
he garbellat els records
per treure'n tota la palla
i el vent s'ha endut tan sols
quatre vímets del cove
del pròleg a l'epíleg em traspua
tot el desig que no ha estat escrit
quan amb ànsia d'interfoliar-me'l
ultrapasses de la coberta de pell
als nusos del relligat més genuí
hi ha un pou sense fons
entremig dels dos capsals
en el que ens deixem anar
quan la complicitat tiba
una sola corda i un sol poal
a mitja cuixa i sense esglai
mentre tothom està sopant
de reüll t'he albirat les ganes
portaves la faldilla a genoll
i ara la tens arran de calces
t'esberles amb el roig de les roselles
quan l'aura dels meus llavis pul·lulant
pel teu cos amunt i avall s'aboca
sobre els beis assedegats que anhelen
revenir amb l'abundor dels brolladors
versa vers et brodaria
els poemes que hem fet
filant d'esquerra a dreta
del revés o en vertical
i en rodó des del centre
plou a semalades
però al nostre aixopluc
arraulits només veiem
reflectint-se als vidres
les nostres moixaines
una llumeta titil·lant al centre
ens condensa el món a la taula
però ni el millor requisit per ara
ens podrà fer afluixar les mans
ni la intensitat de les mirades
després d'encimbellar-nos plegats
just al moment de compartit l'esclat
ens mirem als ulls i ens deixem anar
extasiats sola l'halo d'un sostre irisat
restant en silenci i agafats de la mà
encara que no em miris
que ni tan sols em toquis
o que me'n manqui l'olor
el to de la teva veu a prop
fa que se'm remogui tot
els teus genolls darrera els meus
amb pausats frecs amunt i avall
t'aboquen les mans cap al davant
per fer-me neguitejar les parts
amb aquest maquiavèl·lic ritual
cada dia ens sorprèn
que hi hagi entre els llençols
un amagatalls de jocs
amb tants trets innovadors
que no podem comparar
just al apagar el llum
l'estança s'omple del tu
que sap anar a les fosques
fent-te sentir sense palpar-me
i enardint-me amb son velats
que no tenen traducció
els paisatges exultants
que en plena còpula
hem vist d'esquitllada
romandran per sempre
en el si d'aquesta data
mentre fas els esmorzars
per guardar-te el llit calent
jac al teu lloc tota l'estona
i quan sigui l'hora de dinar
caldrà canviar les tornes
ja et respiro abans de veure't
i sento com entres amb l'aire
que m'eixampla els pulmons
deparant una abraçada llarga
plena de besos sense repòs
perquè hi ha pilotets de pixels
volent compartir espai
amb altres pilotets de pixels
a l'altre cantó de l'univers...?
jugo a fer-te caure
una tireta de l'espatlla
i palpar el seu efecte
sobre uns pits cofois
de mugrons erectes
besos brivalls a dins el llit
s'empaiten i llisquen
des de les cimes més altes
a l'interior de les valls
tombassejant-nos plegats
des de diferents taules
topem amb la mirada
com els càndids ocells
ho fan amb els vidres
de finestres tancades
com una onada que reculant
xucla cap al mar la sorra
així és l'efecte del teu bes
en la platja de la meva boca
per sota els cabells
els dits tramuntes
acaronant l'eufòria
d'escanviar fit a fit
totes les tendreses
amb els cabells molls
com brins de molsa
intrèpidament clames
que no deixi de lliscar
dins el bei de l'èxtasi
és ben igual mirar-te als ulls
tenint-me a dintre
que rebre l'explosió de llum
de quan es va crear
el primer dia
esgarrapades que no ho son
fingides mossegades a mitges
ulls que sense mots no callen
per levitar ni des de ni a cap lloc
sinó per fondre'ns en la pausa
un suèter adherit als pits
m'ha segrestat l'esguard
i els moviments de les mans
que s'ha passat el temps
esgranant mitges magranes
s'escorre una llàgrima
sobre els teus pits
eixida d'un cor a vessar
per tot el desig estroncat
d'un interminable ahir
t'has colgat sota el coixí
per esmorteir els xiscles
dels dos esclats seguits
que les ganes han repetit
l'un al darrera l'altre
la teva roba s'ha desprès
com el fruit madur d'un arbre
i no per cap ablaniment
sinó que sigil·losa ho has ordit
just per moment d'acostar-me
hi ha cordes intangibles
al violí que et fa diva
però vibren de la ment al sexe
quan el meu arquet les mima
i me les fa ressonar a dintre
ni de gana ni de set
és aquest desassossec
sinó d'esdevenir lianes
i sadollar-nos amb la saba
de l'entortolligament
les gotes de pluja al vidre
segueixen camins insuls
però alguna ens té enveja
i es devia buscant l'altre
per prosseguir en unió
en posició de dos quatres
units i acoblats l'un amb l'altra
des del darrera a sobre el llit
amb zel m'abraço al teu coll
com aquell que cavalca a pèl
els meus ulls plens de tu
et poden llegir el cos
sense deixar-se ni una coma
i per molt abrigada que vagis
entestar-se en veure't nua
sobre trens sense fre
hem arribat a l'encontre
i el xoc ha esdevingut plaer
quan dels ferros dels topalls
n'hem fet llavis de boca
els poemes més bells
emergeixen dels llençols
que rebreguem tu i jo
sota un sostre esvorancat
de tant evadir-nos del món
em dibuixes a l'esquena
l'esbós del què desitges
i ho transmeto al llençol
amb panteixos de passió
estireganyant les puntes
amb els peus iniciem un joc picardiós
que les mans de seguida s'hi apunten
i engresquen a participar atot el cos
demanant com a única tasca a la ment
el rebuig de qualsevol tipus de norma
la primera llum del dia
rebota talpera de l'un a l'altre
sense trobar la intersecció
ja que còmplices amb la foscor
la nit ens ha fos en una imatge
el silenci ens acaricia
i dels tènues fracs de pell
en fem música críptica
que la levitat harmonitza
per acariciar-lo a ell
embadocat amb els girs
quan vas deixant que els tuls
entapissin tot el pis
la ment en un gran esprint
ens despulla les orèxies
d'un atzagaiada
ha saltat la última peça
les llàgrimes ens diuen
que ni el temps ni el desig
no condescendeixen
les mans van fent revolts
resseguint-nos de cap a peus
per escrutar tots els indrets
amb intenció de fer-hi estada
en tant que curteja la tarda
amb la mirada perduda
donem corda al no-res
no sabríem què fer sense
si desaparegués
després del després
el cava del costat s'està esbravant
com nosaltres al llarg de l'embat
tanmateix per acabar-nos d'imitar
li regalimen gotes quan s'escalfa
ansiejant l'èxtasi de ser devorat
a cada petit somriure
t'encerto un sexantull
que et fa abaixar els ulls
fent-me còmplice dels "vols?"
que sol ser el que vull
sines i entrecuix sota el vestit
se't perfilen desafiant el món
la fina brisa et modela el cos
mentre em fa créixer l'erecció
que bravateja als pantalons
et veig venir mig enriolada
picant-me l'ullet pel camí
i sé que sobren les paraules
per capir que quan arribis
tampoc les farem servir
mentre entra per la finestra
deixa que em dissolgui amb el sol
i amb l'escalfor que et penetra
vull que em sentis sota la pell
i per allà on la pell s'esqueixa
la llum s'esmicola
en palmeres de brills
quan obres els ulls
en el retorn pletòric
del clímax senxual
les nostres cartes
son munts de papers
sense paraules
només s'hi albira
sempre alguna taca
se'ns pot llegir en el rostre
que res del que se'ns empesca
dins el mar gojós que ens bressa
no ens pot fer enfonsar la barca
que sempre ens hi ha fet surar
a les mas ta nuesa impúdica
s'insinua als libidinosos palps
que retinc en període aspectant
d'un ínfim llambrec captivador
que els gosi donar el vistiplau
els batecs dels teus llavis
son calcats als dels cors
quan ens besem ansiosos
i la follia ens fulgura
fosos en un sol gresol
dos ratolinets inquiets
son les teves ninetes
llaminejant-se'n a pèl
fins a trobar la cirereta
on s'estan aferrissant
pel botó fora de trau
una mirada insidiosa
esdernegada s'inclina
entremig de la brusa
per espiar-te les sines
el tu de tu
és tan meu
que el jo de mi
no sap estar
sense ell
el temps s'està esllanguint
per un canto i l'altre del llit
podem passar hores quiets
contemplant unes busques
que es marfonen a l'infinit
arqueges les celles
i em claves els ulls
al iniciar l'impacte