la nuesa tan sols
ja quasi omple
la tarda de diumenge
POESIA VISUAL ERÒTICA PER INVIDENTS, poesia, erotisme, poesia eròtica, sexe ...
xop de les teves onades
el meu escull frueix
replè d'escuma blanca
espurnes d'estrelles
titil·len per l'espai
al confluir els esclats
s'escorren les gotes
entre els teus pits
per rierols de sospirs
mira'm al fons dels ulls
si vols visurar el broll
que ja en reps la tebior
desclous els llavis
i mig tanques els ulls
glatint un salt al buit
agenollada a sobre el llit
amb el cap cot entre coixins
el teu delit és el meu desig
arrapada als llençols
clous més els punys
a cada impuls profund
amb el cap sota el coixí
afogant crits d'embranzides
per no fer glatir els veïns
i quan ja perdo el sostre
trobo els teus ulls sortint
més ençà del teu rostre
lligat i a ulls clucs
amb palps imprevistos
m'aties els desitjos
hoste del teu desig
exploro tota l'estança
amb els sis sentits
pensaments vedats
aflueixen a la dutxa
pel palpeig del raig
un murmuri íntim al coll
rautant tires de sostenidors
acaba per foragitar-les
tu m'has ensenyat
que calar a fons
és fins no es pot més
m'arrauleixo prest dins al llit
si amarat de tu em desperto
ansiejant tenir un somni infinit
ben a fons del teu pou
una impúdica besada
l'ha fet revenir de nou
com un agulló telegràfic
el teu dit esquena avall
excita el bri de l'erecció
els meus plaers enardits
per la música que emanes
al teclejar-te els sentits
gotes escolant-se pel vidre
mentre tu i jo extasiats
ho fem recordant com plovia
buscant-nos els apetits
inventem jocs malabars
amb bombolles de desig
el vol ras del meu palmell
plana sobre la teva pell
i fa que m'envoli amb ell
com onades que reculant
xuclen cap al mar la sorra
així ens besem a la boca
tremoles com el bes
que encobreix el gest
d'arromangar-te
mig adormits sorprenem
amagada entre la roba
una carícia que no gosa
amagats darrera la finestra
la llum jo en una escletxa
gaudim de la teva nuesa
llavis que s'obren
com si fossin flors
al besar-te l'aura
em vas donar la mà
i els llums dels ulls
se'm van encendre
fem com les nostres ombres
que sobreposant-se mútuament
han fet indistigible l'ordre
sóc el prim fil de llum
que entra per la finestra
i perfila els teus nus
les paraules de la teva pell
flueixen cap a la meva
sense passar per la ment
un bei de parets caldes
n'espera ser explorat
per regalar maragdes
m'arbro cada vegada que alenes
i a cada embat em tremen les arrels
fins a acabar caient al teu costat