les nostres cartes
son munts de papers
sense paraules
només s'hi albira
sempre alguna taca
POESIA VISUAL ERÒTICA PER INVIDENTS, poesia, erotisme, poesia eròtica, sexe ...
les nostres cartes
son munts de papers
sense paraules
només s'hi albira
sempre alguna taca
se'ns pot llegir en el rostre
que res del que se'ns empesca
dins el mar gojós que ens bressa
no ens pot fer enfonsar la barca
que sempre ens hi ha fet surar
a les mas ta nuesa impúdica
s'insinua als libidinosos palps
que retinc en període aspectant
d'un ínfim llambrec captivador
que els gosi donar el vistiplau
els batecs dels teus llavis
son calcats als dels cors
quan ens besem ansiosos
i la follia ens fulgura
fosos en un sol gresol
dos ratolinets inquiets
son les teves ninetes
llaminejant-se'n a pèl
fins a trobar la cirereta
on s'estan aferrissant
pel botó fora de trau
una mirada insidiosa
esdernegada s'inclina
entremig de la brusa
per espiar-te les sines
el tu de tu
és tan meu
que el jo de mi
no sap estar
sense ell
el temps s'està esllanguint
per un canto i l'altre del llit
podem passar hores quiets
contemplant unes busques
que es marfonen a l'infinit
arqueges les celles
i em claves els ulls
al iniciar l'impacte
avui les nostres nueses
se senten emancipades
s'empaiten pels llençols
jugant a fet i amagar
sota plecs insondables
pel rierol d'entre pits
singlen els meus llavis
xuclats gorga endins
fins quedar amorrats
al aiguaneix del desig
gotes de suor fan carreres
a veure quina pot arribar
primera als nostres ventres
altres es precipiten ni cauen
just on més calia lubrificar
primer et va ruboritzar
aviat t'hi vas fer amiga
i ara el mirall t'excita
clamen esdevenir banyera
les bombolles que n'afloren
havent-te palpejat sencera
t'he escrit un vers a la pell
amb la punta d'un sol dit
i t'ha fet tremolar sencera
l'has llepat i m'has respost
xumant-me tot el poema
l'olor de sexe de l'estança
engormandeix a la mirada
que lliscant per cos i cara
davalla a la deu per explorar
la addicció a la fragància
fa temps que volia follar-te
i tu sempre havies declinat la invitació
haig d'admetre que tampoc havia estat molt explícit
t'invitava a "fer l'amor"...
però quan t'ho he dit amb les seves paraules
t'han faltat cames
per acceptar la invitació
podria esculpir-te de nord
amb gestos caràcter i cos
però mai podria ni imaginar
cap de les cràpules sorpreses
que em dones entre llençols
metabolitzem els silencis
percebuts amb la mirada
i del so de les moixaines
fem música amb sordina
per introduccions calmes
hem fet desaparèixer
les engrunes del camí
no hi ha treva ni retorn
d'un orgasme pregon
amb essències d'infinit
estassats a sobre el llit
els regalims dels malucs
assenyalen dos vençuts
en la guerra de coixins
vora mar amb els dofins
que ens venien a les mans
cercant sucoses moixaines
vam aprendre a penetrar
mirant com s'entornaven
dos dits de la mà dreta
juguen a fer-te enfilar
una cuca per l'esquena
en canvi les pessigolles
se't centren al ventre
una allau de desig
ha provocat el setge
dia i nit sens escletxa
i la fuita d'olor a sexe
ha generat requesta
després dels cabells
et pentinen l'esquena
i cauen en la esquerda
on als dits se'ls suplica
esbullar sense treva
antulls a semalades
amoroseixen conques
receptores de l'altre
còmplices amb la foscor
fruïm amb el joc dels tocs
i no per sobtar-nos i prou
sinó per innovar impactes
vers íntimes parts del cos
sibarites dels plaers
volem cuinar i tastar
les orgies dels sabors
sense perdre les olors
nates de foguerades
un sol dit damunt el cos
crea ones expandint plaer
per tot un estany envejós
de fer surar els seus fons
a patir la lasciva perversió
sense gosar alçar la veu
per sublimar el ritme lent
a mesura que ens follem
els sons que no articulem
els afoguem dins l'orella
et davalla l'última peça
i just quan cau a terra
el parpelleig s'accelera
fent més nítida l'escena
tu ben nua i jo tot sexe
lleus sons de bes
enmig de moixaines
clamen un concert
d'esclafits sensuals
i rebrecs de vànova
l'eco dels alegrois
de la nostra trobada
després de la calma
provoca encara
més d'un espasme
em fas arrissar l'alè
si deliberadament
fit a fit em descordes
trepitjant-me el peu
perquè no obri boca
hi ha punts suspensius
per cada aclucada d'ulls
darrere els mots no nats
i en el sospir que s'esmuny
del s'ha i no s'ha acabat
descordant-te el botó
que et tibava la camisa
se m'ha engolit la mà
fins a la pilosa cruïlla
que també patia asfixia
ben revingudes les venes del gaudi
imminents esclats de vida vaticinen
que es precipiten amb les carícies
gairebé a punt de fer el cim
frenem per fruir de l'instant
però els embats del temporal
ens fan arribar de cop a dalt
i tot se'ns escapa de les mans
un sigil·lós desig clama
rere una caiguda d'ulls
i una mà sobre la falda
que no se sap si l'estira
o discretament la bada
vols de papallona
fan els meus llavis
ran dels teus pètals
per fer esclatar la flor
i sesar-la al centre
les notes a peu de llit
fan que dels textos repetits
se n'esdevinguin poemes
i que els nostres apetits
s'apuntin entre ses lletres
t'amoroseixo
cada arèola
dels mugrons
amb petits petons
baixant del coll
amb fal·lera
ert darrera una platja inclinada
esquena avall llisco amb les mans
fins als cabells que fan d'onades
i cofoi m'endinso entre dunes
per esdevenir junts un sol paratge
t'acaricio els silencis
amb el meu arquet sobre la pell
per oir música d'èxtasi
m'allibero l'esguard
traient-te pes peces
que me'l neguitegen
anguilegem pels llençols
amb cosos que llisquen
entre els efluvis i moviments
que mentre jo els suscito
tu ja te'ls notes dins
des del ventre de la cama
fins la franja entre randes
descalç i per sota la taula
amb el dit més entremaliat
te n'arremango les ganes
amb el cap a la falda
solcant-te la cabellera
el so d'una cremallera
preludia molta gresca
si els llavis l'envolten
l'escalfor de la boca
posa al nèctar a flor
del llindar de la copa
per vessar-se sol
amb piròmanes mirades
m'inicies el foc per la cripta
al temple de les passions
estampits per les parets
hi gravem grafits luxuriosos
cada cop que follem drets
unglejant-me l'esquena
m'hi claves els talons
al primer broll d'esperma
jac ben nu bocaterrós
i afuant un massatge a l'esquena
amb l'oli que s'escola per l'esquerda
has donat lubricitat a una escena
per fer-m'hi escórrer a mi i tot
devores amb les ninetes
quan et grapejo els pits
aixecant el cap sorpresa
al sentir a lliscar els dits
per dessota les calcetes
creixents tremors atien
l'erupció del gaudi
que colma la lascivia
l'enginy miner d'un sol dit
fa estremir-se des dels fons
les més altes cimalades
la meva mà busca en la teva
prou complicitat per camuflar-la
quan et palpa per sota la taula
vèrtebra a vèrtebra
fins a prémer-te els malucs
t'hi calco l'últim impuls
bleixant cap als llençols
convulsa amb el cos aspat
les natges et palpiten
hi ha un fil conductor
que va del "tu i jo" al "jo i tu"
sense ni adonar-nos-en
senyals de rímel al coixí
entre una nit d'estrelles
i una alba nova de desig
el "jo" se'm fa un "som"
quan veig el teu "tu"
que acabes d'entregar-me
després dels anys encara
al teu cos hi ha jocs de pistes
amb dreceres i marrades
i ens basarem al vol...
dins d'aquest nostre coit astral
que les estrelles remou
separo els troncs fent angle
gojós d'arribar a les brases
que agito per crear-hi flama
les teves moixaines
se'm traspuen per la pell
fins a les entranyes
com un reguitzell de formigues
baixen els meus petits petons
fins al cau que ja escodrinyen
ens vàrem escórrer plegats
resclosa avall sense aferrall
perquè el riu no tenia vorals
sinuositats que llisquen
a dins el llit i a fora
mentre hi fem un mossec
calem foc a tots els rostolls
que la terra s'ha d'oferir nua
sota la pluja al penetrar-la
cercàvem la gola als aiguamolls
i hi hem sorprès tendra i ferma
l'arrel que se'n nodreix a fons
cercàvem l'arrel del goig
i la retrobarem tendra i ferma
besunyant als aiguamolls
abraçats amb mans i peus
els dards dels nostres ulls
punyen els antulls comuns
mans que sobre nueses dansen
amb afany de propiciar tendreses
així mateix la pell les recompensa
les pulsions es reverberen
quan més enllà de l'absència
els teus ardits en fan l'ullet
hi ha silencis que es gronxen
entre els embats de l'onatge
elidint i tot el so de l'aigua
entre la teva nuesa
i la meva s'ha fos
la paraula escletxa
de la taula al sofà no hi ha distància
però del sofà al llit la poca que hi ha
de mala manera incrementa l'ànsia
els xuclets que de cap a peus
em fas arreu del desert insaciada
t'han portat a fer-me'ls a l'oasi
com una ploma que l'aire bressola
és la mà que envolta i m'enarbora
l'esqueix de l'encís que ambiciones
amb el teu murri somriure
proclames amb totes les ganes
el plaer de sentir-me a dintre
no sempre tenim espera
i el que no seria al llit d'una riera
està surant per tot el mar
si m'estrenys fort
els batecs del meu cor
te'ls noto a dintre
no saps el que no donaria ara
per navegar a bord d'una onada
i endinsar-me en la teva platja
tot i amb els cabells molls
al devorar-nos amb la mirada
no deixem d'atiar la flama
amagatalls de tendresa
ens busquem amb els dits
per quedar-s'hi a dispesa
pel fet de coincidir
sense concordar-nos
fem avuis els ahirs
l'eloqüència de la teva pell
és l'enveja ie el patrimoni
que creuen tenir les paraules
més enllà de les íntimes carícies
de les teves i de les meves mans
un vessament del "jo" ens perfà
passant-te uns cabells cap al darrera l'orella
amb els ulls em digueres "sé que vas per mi"
i al anar-t'ho a afirmar tu vas dir "sóc teva"
posa'm els peus al ventre
que la meva escalfor et repta
a caldejar-te arreu de la vall
no hi ha palps descarats
que afusellant-nos a mirades
no ens obliguin a esclatar
sobreïx per les mirades
la complicitat als llençols
i l'evidència de les ganes
un vívid aire de lava
es respira sobre el jaç
flairós i calent encara
el bes que s'esquitlla
coll avall desfent botons
és calcat al d'enfront
la teva vergonya invita
a fer-te coses picardioses
que desitges en secret
amb les peces íntimes
a terra mal llençades
remolins de flassades
encén respirar-te al clatell
mentre les mans davallen
per on em plau d'imaginar
ens irradien els iris
les guspires que salten
d'un ventre a l'altre
se'm nuen les paraules
i només sé moure el cap
amb signes d'afortunat
en el llençol esteses
connexes mullenes
han fet enrogir el cel
els teus silencis
són punts suspensius
del què no em dius
vívides perles regalimen
ara de l'un ara de l'altre
fins haver-nos tomballat
tota la pell possible
compartim ben abraçats
i res més no ens cal
capgirats sobre llençols
hem perdut el nord i l'ànsia
paladejant-nos a poc a poc
escales amunt se'ns encenia la sang
i a corre-cuita van saltar tots els botons
mai no hem sabut el to del cobertor
plovia a semalades
i amb el motor engegat
dissipàvem el baf
tan sols filar-te de lluny
i ja em córrer per les venes
la droga innata dels teus ulls
pell enxarxa pell
amb música d'onades
i vaivé de fons de mar
davallo amb els dits
per la teva esquena
i se'm fon el moll de l'os