tot el camí conduint amb una mà
i l'altra palpejant per sota ta faldilla
però estaven marcant l'autopista
i l'atzar ens va fer seguir dues línies
la de la pluja d'estels del teu vidre
i la que reflectia la meva alegria
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada